Créixer amb referents és bàsic. Sens dubte, les Esmandies s’erigeix en la gran ‘agitadora’ de la vida social i cultural de Peramàs
Créixer amb referents és bàsic. I tenir-ne un de ben fort i consolidat al teu barri suposa el millor regal possible. Sens dubte, les Esmandies s’erigeix en la gran ‘agitadora’ de la vida social i cultural de Peramàs. Aquesta antiga masia del segle XVIII va ser construïda per ordre del comerciant mataroní Josep Esmandia i Milans, un poderós terratinent amb múltiples propietats a Mataró i Argentona. Durant tres generacions, els Esmandia van anar adquirint terres on ara hi ha la masia. L’empenta definitiva va arribar el 1747, quan, després de pagar 1.000 lliures, Josep Esmandia adquiria d’Antoni Roselló, adroguer de Mataró, l’espai on les Esmandies encara avui ‘respiren’. Després de passar per diferents mans durant més de dos segles, el 1976 l’amenaça d’enderroc de la casa provoca un aixecament veïnal culminat amb la compra de la propietat per part de l’Ajuntament. Quaranta milions de pessetes era el seu valor, res comparat amb el patrimoni social que s’ha construït al voltant de l’edifici.
Obert a tothom
“Estem oberts a tothom”. Així comença la xerrada mantinguda amb la Mariona Batlle, presidenta de l’Associació de Veïns de Peramàs i gran defensora del valor patrimonial de les Esmandies. “Som el barri amb edat més avançada de Mataró, però continuem molt atents a les necessitats de Peramàs i, sobretot, mantenim una gran oferta d’activitats socials i culturals”, destaca Batlle. Abans de les restriccions a causa del coronavirus, a les Esmandies s’hi aplicava la filosofia de “l’actiu del poble ha de ser utilitzat pel poble”. El model de casal de barri que s’hi practica funciona, i suposa un pol d’atracció i cohesió pel teixit social de Peramàs. A les Esmandies hi convergeixen un conjunt d’entitats que doten la casa d’un caràcter transversal. L’Associació de Veïns coordina l’agenda cultural de la masia, el Moviment Educatiu del Maresme hi aporta l’ingredient educatiu, l’Esplai Garbí el component de joventut i la Colla Gegantera Lucius Marcius el toc de cultura mataronina. El casal del barri és una aposta clara de dinamització del patrimoni. I és que les Esmandies s’ha consolidat com la llar d’una enorme agenda d’activitats que la converteixen en una de les ‘cases’ més especials de Mataró. Tallers de memòria per gent gran, tallers d’aprenentatge cooperatiu entre alumnes d’ESO i adults centrats en les noves tecnologies, restauració de mobles, idiomes, ioga, informàtica, conferències, xerrades, actuacions musicals i molt més.
El model de casal de barri que s’hi practica funciona, i suposa un pol d’atracció i cohesió pel teixit social de Peramàs
Actius i demandes
“Peramàs és un barri petit, sense grans problemàtiques, amb molts serveis i ben connectat amb el centre, però també amb certes necessitats”, relata Mariona Batlle. Una “millora en la neteja”, “l’adaptació de les voreres per a persones grans i amb mobilitat reduïda”, el “sanejament de la Plaça Catalunya i d’Occitània” o les “actuacions pendents als carrers on encara hi ha llambordes” són algunes de les reivindicacions dels veïns i veïnes. Ho és també el bateig com a plaça Pep Sivilla de l’antic solar de Can Civit.
Aprendre oportunitats
Un dels centres neuràlgics de tot barri és l’escola. És per això que hem visitat el Josep Manuel Peramàs, centre que fa frontera entre Peramàs i Cerdanyola. Ens rep el seu director, en Joan Llorens, qui acumula 19 anys d’experiència al centre. “Vaig arribar aquí en un moment on el barri era colpejat per la crisi. Des del primer dia, entre tots hem intentat treballar perquè els alumnes tinguin uns bons aprenentatges. Això és la clau per evitar l’exclusió social”, assegura Joan Llorens. Segons el director del centre, “l’escola representa una oportunitat per a tots els nens i nenes”, però perquè la fórmula funcioni cal establir “una relació de confiança i empatia mútua amb les famílies”. Llorens celebra “la implicació de pares i mares” amb els joves del barri, tot reivindicant la manca “de més espais de joc per nens” i la necessitat de dotar Peramàs i la resta d’espais de la ciutat de “més recursos culturals i educatius”.
Des del primer dia, entre tots hem intentat treballar perquè els alumnes tinguin uns bons aprenentatges
Lliçons constants
En una època accentuadament complicada a nivell educatiu per l’esclat de la pandèmia, Joan Llorens defensa “les espectaculars lliçons” que “cada dia” demostra l’alumnat. El director de l’escola Josep Manuel Peramàs celebra el fet que la crispació política i social no hagi penetrat a les aules. “Els nens i nenes estableixen una relació de confiança entre ells espectacular. No veuen ni l’origen ni les característiques socials. Això ens ajuda molt al centre per tal que la relació entre famílies també sigui cohesionada. Si l’alumnat connecta bé, les famílies també ho fan”, assegura. Sobre com els alumnes s’han adaptat a la ‘nova vida Covid’, el director ho té clar: “Ho han fet de meravella”. “Són els més petits, però ens demostren un saber estar increïble”, apunta el nostre protagonista. En aquest sentit, a l’escola s’ha efectuat un procés de “redistribució d’espais”, obrint noves aules per crear grups classe “d’entre 17 i 15 nens”. “Es respira tranquil·litat dins de les aules. S’està gaudint com mai fent classe”, destaca Joan Llorens. Des del professorat del centre “s’ha donat tot” per intentar dotar els alumnes de les màximes possibilitats, i s’ha celebrat especialment poder tenir el centre obert després d’un primer confinament que va ser realment dur. “La presència física dels nens i nenes a l’aula és vital. No només per l’aprenentatge, sinó per establir relacions entre ells”, apunta Llorens. Durant aquells tres mesos fatídics de tancament, “hi va haver alumnes que van perdre molt”. I és que problemes com “l’escletxa digital” o “la manca d’habilitats per fer servir dispositius tecnològics” es van fer notar a Peramàs i Cerdanyola. “Vam intentar passar dossiers i fer un acompanyament telefònic estret amb tothom. El millor ha estat com les famílies ho han agraït. La relació s’ha convertit en molt estreta”, reconeix el director de l’escola Josep Manuel Peramàs.
Peramàs fent les Amèriques
Com a nota curiosa, volem tancar el reportatge parlant de com el nom ‘Peramàs‘ va ser pronunciat amb força a les colònies americanes de l’imperi espanyol. Sabíeu que quatre germans nascuts a Mataró, els Peramàs i Guarro, van viure aventures d’allò més apassionants a l’altra banda de l’Atlàntic. A continuació us les expliquem. Comencem amb en Melcior Peramàs, nascut a casa nostra el 1729 i qui va arribar a ser secretari del virrei de Mèxic. En Melcior deixa Mataró quan és un nen i marxa amb els seus pares i germans a Cartagena (Colòmbia), on hi inicia la seva carrera militar i on es converteix en secretari. Després de passar per Cuba durant sis anys, en Melcior és nomenat secretari d’Antonio María de Bucareli, virrei de Mèxic i màxima autoritat del territori. El secretari era qui controlava tots els tràmits del virrei i tenia un gran poder. També interessant és la vida del seu germà Baltasar Peramàs, gran ‘magnat’ de la fulla de coca a Bolívia. En Baltasar neix el 1730 a Mataró i també va fer camí cap a Cartagena. Aventurer increïble, el nostre protagonista va anar ascendint en la vida social de les colònies fins a fundar un imperi a la localitat de Totora. Fins a la seva arribada, Totora era una petita població d’indígenes, però ell va invertir una quantitat de diners ingent per tal de convertir la zona en un punt central en la ruta de la fulla de coca.
Una guerra i un capellà
Els altres dos germans Peramàs també compten amb una vida apassionant. En Josep Manuel, desplaçat des de Mataró a Saragossa per estudiar Filosofia, es proposa fer missions a les Amèriques. Hi arriba el 1755, a Montevideo, i inicia un viatge cap a Buenos Aires i Còrdova, a l’Argentina. Després de treballar-hi durant anys com a religiós, el 1767 el rei d’Espanya decideix expulsar els jesuïtes dels seus territoris, i Josep Manuel acaba fent un terrible viatge a peu de més d’un any que culmina amb un vaixell arribant a Faenza (Itàlia). Aquest és el seu destí final. Per acabar, parlarem d’en Joaquim Peramàs, nascut el 1739 a Mataró i enginyer militar de professió. Va treballar a l’Havana (Cuba) en les obres de defensa de la ciutat i va acabar ajudant l’exèrcit espanyol a vèncer en les batalles de Mobila i Penascola contra els anglesos, després de l’esclat de la guerra el 1789 ■
