En Toni Paloma té 86 anys i ha dedicat gairebé tota la seva vida a una de les seves passions: buscar el benestar comú. Ell és el fundador i ànima de l’Associació Alba Maresme (ASALMA), un dels grans tresors socials del barri de Rocafonda. Des del seu local, un espai de 200 metres on cada dia s’hi fa màgia, en Toni i els seus companys voluntaris ajuden a centenaris de veïns i veïnes a poder alimentar-se com cal. Els col·lectius més vulnerables, com els nens i nenes, han tingut sempre un especial protagonisme a ASALMA, ja que durant anys l’entitat ha preparat uns 3.000 esmorzars mensuals perquè els més menuts poguessin començar cada jornada d’estudi “amb la panxa plena”.
Durant la seva adolescència en Toni somiava amb ser missioner, però va tenir la possibilitat d’estudiar malgrat créixer en una família humil. Es va especialitzar en la implantació de sistemes industrials, i viatjava arreu acompanyat d’una màquina d’escriure i una taula de dibuix per preparar pressupostos i dissenyar l’encaix de la maquinària. “Inventar coses sempre m’ha encantat”, reconeix el nostre protagonista. Abans de començar aquesta aventura laboral, però, Toni Paloma va rebre la influència solidària d’un escolapi, el pare Oller, amb qui va començar a visitar les presons per tal d’atendre les delicades situacions socials dels presos. “En aquella època ningú hi anava a la presó. I menys a ajudar”, afirma. Des d’aquelles visites periòdiques tenint 19 anys, fins a tot el teixit d’ajut social que avui coordina. En Toni fa més de dues dècades que va fundar l’associació i, el cert, és que s’hi ha fet de tot: banc d’aliments, preparació d’esmorzars per a infants, recollida de roba amiga, suport a presos i familiars i reinserció social ■
Durant la seva adolescència en Toni somiava amb ser missioner, però va tenir la possibilitat d’estudiar malgrat créixer en una família humil
Ajudar com a forma de vida
Entrar al local d’ASALMA és obrir la porta de la vida d’en Toni. Només accedir-hi, armaris plens de queviures, neveres i congeladors plens de gom a gom i un enorme magatzem de roba et donen la benvinguda. L’avi de Rocafonda, o l’avi de tots, mai ha rebut cap suport institucional o de cap organisme i, per tant, ell mateix destina part de la seva pensió a l’associació. “Jo visc aquí, al local, perquè aquesta és la manera de fer-ho tot sostenible”, ens revela. Mentre ens ensenya l’excel·lent organització de tot el menjar que guarda pels més necessitats, en Toni ens explica quin va ser el primer cop que va conèixer la solidaritat. “Els meus pares, quan jo era un adolescent, acollien a dinar a un matrimoni molt gran que estava a les germanetes de la caritat. A casa anàvem justos, però a aquella gent jo els vaig acabar estimant com si fossin els meus avis”, detalla. Aquest gest d’apadrinar el va marcar per sempre i, de fet, des de fa molts anys ell s’ocupa personalment que a dos germans del barri “no els falti mai un plat a taula ni un llibre per l’escola” ■
La presó i la pneumònia
Sens dubte, un dels llocs que al llarg de la seva vida han acompanyat en Toni és la presó. “N’he conegut moltes, però per sort sempre m’hi deixaven sortir”, ens diu amb ironia. La seva trajectòria solidària va començar amb els presos de la presó de Mataró, i es va anar expandint per la majoria de centres penitenciaris catalans. “M’agrada transmetre una mica d’alegria a la gent i que sentin que no estan sols”, apunta el nostre protagonista.
va agafar dues pneumònies durant les visites que feia a Quatre Camins
Toni Paloma fa dècades i dècades que realitza una feina social impagable amb persones que compleixen condemna. La seva associació organitzava grups de música i recitals a totes les presons i va ser pionera en la reinserció d’aquelles persones que gaudien del tercer grau. “Vam ser la primera associació que anava a buscar els presos, els portava a treballar de voluntaris i els tornava a deixar a lloc. Els fèiem preparar bosses de menjar, els ensenyàvem a arreglar roba o a planxar”, relata. Des de fa 2 anys, en Toni ha hagut de deixar de banda aquesta branca de l’associació, ja que va agafar dues pneumònies durant les visites que feia a Quatre Camins. “El metge em va dir que una tercera seria mortal”, afirma amb un somriure. Per compensar això, ASALMA rep la col·laboració d’una altra entitat que organitza cada setmana sessions de relaxació i reiki pels presos. Tractant-se d’en Toni, era evident que l’avi de tots no els podia deixar sols ■
Apunts
UN OBJECTIU: FER EL BÉ.
UN VIATGE: CONÈIXER LES APARICIONS DE MEDJUGORJE.
UNA LLIÇÓ: LES LLÀGRIMES ES PODEN CONVERTIR EN SOMRIURES.
UNA PASSIÓ: INVENTAR COSES.
