118 anys d’història; d’arrelament a la ciutat, arriben al seu punt final. La Serralleria March, un dels negocis més representatius de la Mataró artesana i creativa, marxa de la ciutat. Can March canvia Mataró per Argentona, després de no poder complir amb els requeriments tècnics que l’Ajuntament fixa pels locals industrials. A Mataró tothom coneix l’emblemàtic local i taller del Camí Ral que la Serralleria March ha mantingut obert des de fa més d’un segle. Pol Codina, besnét del fundador del negoci, i Rafel Codina, el seu pare i un dels grans impulsors de Can March, ens obren les portes del seu taller per explicar-nos com han viscut el trasllat. La ciutat perd un símbol i un referent de la forja de ferro a tot el país. “Ja fa temps que alguns veïns nous de la zona es van queixar pel fum i el soroll. Durant la pandèmia tot va anar a més i vam rebre algunes visites per veure si la xemeneia complica amb la normativa. Tot estava correcte, però el detonant va ser el soroll. És molt que un taller amb tants anys de vida compleixi amb totes les normatives actuals. La llicència d’activitat que li van concedir al meu pare era antiga, i posar-la al dia suposa uns costos inviables d’assumir”, recalca Pol Codina, qui ara dirigeix el negoci.
“Al final, ens va arribar un informe tècnic amb un conjunt de requeriments que ens donava un marge de temps molt curt per posar-ho tot al dia. Per qüestions de logística i tècniques vam acabar decidint marxar del local”, afegeix. En Pol i en Rafel lamenten que les normatives “siguin tan estrictes”, sobretot a les ciutats, i que l’Ajuntament “no hi pugui fer massa res”. “Des de l’ens públic, com que nosaltres som dins de l’àmbit privat, sembla que no hi ha manera d’ajudar a perfils com el nostre. A les ciutats, cada cop desapareixerem més”, apunten els Codina amb resignació. Per en Rafel, sortir del Camí Ral suposa tristor, ja que per ell, Can March és casa seva; de tota la vida. “A Catalunya, tallers de forja artística com el nostre n’hi ha molt pocs. Com que fem projectes grans, tenim treballadors i dissenyem i executem les peces, tot es complica. És com tenir una fàbrica i requerim d’una infraestructura difícil de tenir al centre d’una ciutat”, exposa Rafel Codina ■
“És molt difícil que un taller amb tants anys de vida compleixi amb totes les normatives actuals”
Dominar el ferro
En la nostra visita a la Serralleria March, en Rafel ens va explicar quins elements diferenciadors han permès que el negoci s’hagi mantingut actiu des de fa quasi 120 anys. “El meu avi, en el temps d’en Puig i Cadafalch, feia un estil de ferro. El meu oncle, quan agafa el negoci, en fa un altre, diferent del meu i de l’actual del meu fill. Aquesta és la gràcia de Can March, que mai hem tallat les ales a la generació jove que pujava aprenent l’ofici”, relata. Segons Rafel Codina, la família sempre s’ha “transmès el coneixement”, però donant marge als joves “perquè volessin sols i introduïssin elements innovadors”. La “gràcia” de la feina de forjador és saber “dominar el ferro com si fos un llapis”. “Dins del gremi, sempre diem que amb el ferro pots fer el que vulguis, però la gent es pensa que només ens dediquem a doblegar el material. I no és cert. S’ha de saber la qualitat del ferro, com s’ha d’escalfar, com s’ha de soldar i tenir una sensibilitat artística i de disseny per poder projectar el projecte i executar-lo”, ens explica en Rafel. “Amb un simple llapis, un bon forjador ha de poder dibuixar-li al client l’essència de la peça que ens demana”, sentència ■
“ÉS UNA LLÀSTIMA QUE MATARÓ DEIXI PERDRE AIXÒ. LA CIUTAT PERD IDENTITAT”
‘Joiers’ de llars
Pare i fill defineixen com a “llàstima” el fet que Mataró deixi perdre negocis com el seu. “Al final es perd identitat de la ciutat, perquè som un reducte molt específic. Jo sempre ho comparo així: nosaltres som com joiers de llars. Fem sabates a mida per les cases”, valora en Pol Codina. El seu pare, el Rafel, expressa amb resignació el tracte diferencial que reben forjadors d’altres països, amb els quals es té relació des de fa anys. “Nosaltres fem trobades amb forjadors d’arreu i coneixem a professionals artesans d’altres països que es dediquen al nostre sector. I ho he de dir: els cuiden molt més que aquí. A Catalunya es passa de tot i això és trist”, apunta amb fermesa. “Seria diferent si fóssom moltes empreses, però al final, de tallers com aquest, n’hi ha quatre. A Argentona estan molt contents amb la nostra arribada, ens han rebut molt bé”, afegeix Rafel Codina. Des que es va anunciar la marxa de la Serralleria March cap al carrer Aixernador número 27 d’Argentona, les mostres de suport de mataronins i mataronines han estat constants. “Al final, la història d’aquest local és la història de tota una família”, valoren pare i fill. Als nostres entrevistats encara els costa assimilar el fet que no s’hagi pogut evitar la seva marxa de Mataró. “Sembla que, o fas un museu i el pagues tu, o no hi ha opció de mantenir el local. Nosaltres ja tenim suficient feina perquè la flama d’aquest ofici no s’apagui”, reitera Pol Codina. Des de Can March es va intentar proposar deixar obert el local del Camí Ral com a indret de patrimoni cultural mataroní i, a canvi, poder disposar d’una cessió d’un local dins de la ciutat. Però no ha estat possible. “A Mataró els locals són cars i nosaltres no podem anar a qualsevol lloc. Marxem d’un espai amb un pes i una personalitat històrica destacada i sap greu quedar-se sense identitat”, ens transmeten els Codina ■
