Actor, guionista, dramaturg, director i escriptor autodidacta des de fa 35 anys. Aquesta és la carta de presentació d’en Pere Anglas (Mataró, 1966), una ment creativa incansable que, després de recórrer escenaris de tota mena també com a professor de teatre, s’embarca aquest cop -no per primera vegada- a l’aventura de la pàgina en blanc en el món de la novel·la, i no amb una història qualsevol, si no l’enigma de en qui es va inspirar l’Ernest Hemingway a la seva famosa novel·la ‘Per qui toquen les campanes’, l’any 1940, portada després al cinema amb Gary Cooper i Ingrid Bergman. Ni més ni menys.
Novel·lista amb vocació teatral
Malgrat que la vocació creativa d’en Pere li ha fet endinsar-se en diverses òptiques narratives, des de la direcció teatral fins a ser guionista de serials com El cor de la ciutat, la seva visió a l’hora de convertir-se en un fructífer novel·lista és, tal com ell expressa: ‘una visió basada en la formació teatral’. Per aquest motiu, mentre escriu novel·la, per ell és inevitable no deixar de pensar quin efecte causarà en el lector i quin viatge emocional li portarà a fer mentre avança d’un capítol al següent: “Per mi, la paraula dita té el mateix valor que la paraula escrita, perquè quan el lector ho llegeix també entra en una espiral de cadència rítmica que també tinc en compte”. La narrativa ha sigut, també per la dedicació i constància que exigeix, una qüestió que es va fer esperar fins a l’any 2019, ja que anys abans en Pere destacava amb l’estrena d’obres teatrals culturals per ‘encàrrec’ com L’home inacabat (2017) o L’ombra de l’amor (2019), ambientada en el món del teatre del Paral·lel de la Barcelona de principis del segle XX.
A partir d’aquí, només van caldre dos anys més per rebre el seu primer reconeixement amb el seu present llibre ‘Fins on arriba la memòria’, editat per Columna i obra finalista del guardó literari Premi Ramon Llull, l’any 2021.
L’ enigma de la Maria de Hemingway
Maria Sans i Moyà podria ser la infermera mataronina que, amb 17 anys, va conèixer el novel·lista nord-americà Ernest Hemingway quan treballava de corresponsal a la zona republicana durant la Guerra Civil Espanyola, i en qui s’hauria inspirat per escriure l’obra ‘Per qui toquen les campanes’. Així ho creu l’Agàpit Borràs quan es presenta a casa de la Maria 60 anys més tard per explicar-l’hi. A partir d’aquí, Pere Anglas argumenta en ‘Fins on arriba la memòria’, és un joc de miralls convertits en una amalgama d’històries que s’entrellacen les unes amb les altres, totes entorn d’un hospital de les Brigades Internacionals, convertit avui dia en el col·legi Salesians de Mataró, com una de les diverses ubicacions que apareixen en la seva novel·la.
Dones republicanes contra el feixisme
Un any de documentació va ser el temps necessari per establir la resolució d’aquest enigma, després d’instaurar-se el mite de si va ser una auxiliar d’infermeria mataronina, la infermera mataronina Maria Sans, la que va inspirar a Hemingway en la seva novel·la, o si era una altra Maria, tal com Anglas va poder contrastar en alguns documents històrics, com la biografia sobre Hemingway de Carlos Baker o els escrits de l’historiador mataroní Josep Xaubet. Sense ànim de fer spoiler, la resposta encara és senzillament una incògnita si el lector no decideix submergir-se en aquesta història de veracitat i ambientació detallista, i descobrir així de qui parlava realment l’escriptor: És una o és l’altra? Alhora, ‘Fins on arriba la memòria’ també és un homenatge a les dones republicanes d’aquella època, les que van comprometre la seva llibertat lluitant contra el feixisme abans, durant i després de la Guerra Civil, posant fins i tot en perill la seva vida. Unes vides que perduraran, si més no, més enllà d’on arriba la memòria.
