Espartac Peran: “La gent té ganes de parlar de la mort”

La mort és un tema amagat, tabú, del que no es parla. Morir és una paraula que no es pronuncia gaire, a vegades dissimulada amb eufemismes, potser per la por, o potser pel dolor que ens genera. El periodista mataroní, Espartac Peran, ho posa sobre la taula i reflexiona sobre la mort, el dol i la vida en el seu primer llibre Tres desitjos abans de morir, un relat íntim que lluny de quedar-se en les seves vivències, vol que el lector reflexioni i es faci seves les històries: “Jo no faig un llibre per llepar-me les ferides, sinó que faig un llibre per reflexionar sobre la mort. Quan parlo dels meus pares, vull que pensis en els teus”.

Som al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, on l’Espartac va passar molts anys de la seva vida: la seva mare va despatxar-hi sempre i és on ell va començar a treballar, a una peixateria. Allà, va ser on va aprendre de comunicació, amb els clients. Per ell, la plaça de Cuba té un valor molt important, i és per això que és on ha decidit fer la presentació del llibre: “Si hi ha una tribu, jo formo part d’aquesta tribu, i aquest és el meu bressol”, apunta fent referència a la plaça.

Tres desitjos abans de morir és un llibre que fa vint anys que es cuina al cap de l’autor, tot i que ha sigut l’últim any i mig quan s’hi ha posat “a totes”. La mort i el dol han estat molt presents a la seva vida, des que va néixer, marcat per la mort del seu germà, l’Eliseu, que no va arribar a conèixer. Va començar a reflexionar sobre la mort fixant-se en com cadascú vivia el dol quan es moria algú proper.

“La gent té ganes de parlar de la mort” assegura l’autor després de veure l’acollida que ha tingut el llibre, posicionant-se com un dels llibres més venuts en català. Pensa que a algú li ha interessat que la mort fos un tabú, i que entre tots hem creat monstres al voltant: “Si no se’n parla, aquestes pors es converteixen en vertaders monstres; si se’n parla, es dilueixen”.

Mataró, la seva tribu

L’autor, que confessa que sempre té Mataró a la boca, deixa clar que no és un llibre de la ciutat, però que ha de sortir per narrar les seves vivències. Un escenari recurrent és el Cementiri de Mataró, d’on destaca l’experiència d’anar al cementiri i demana a tothom que hi vagi, encara que siguin deu minuts: “No sortiran fantasmes, és un lloc de pau en mig de les ciutats”.

Sobre Mataró, que la descriu com la seva tribu i diu que la “defensa a mort”, el periodista assenyala que també té “la necessitat de ser crític amb allò que no fem bé, i hi ha moltes coses que no fem bé” i fa referència a la cultura: “M’agradaria que la ciutat fos millor en aquest aspecte”.

L’Espartac Peran, que va començar fent periodisme local al Maresme, ha estat més de vint anys davant de les càmeres, conegut especialment pel programa “Divendres”. Ara, dirigeix el programa de TV3 “Atrapa’m si pots”. Després de treure el seu primer llibre, creu que seria un error dir que li agradaria escriure un altre: “Si ara vull escriure un altre llibre, que l’escric en un any? He estat vint anys amb aquest i he fet el llibre que he volgut”.