Jordi Carbonell, metge, escriptor i caricaturista mataroní, escriu la secció ‘Mataronins singulars’, un espai de biografies sobre mataronins destacats
Un text de: Jordi Carbonell, metge, cirurgià, caricaturista i escriptor mataroní
L’Antoni Ribas és un metge com els d’abans. Ens coneixem des que érem uns vailets. Junts vam fer el batxillerat a l’antic institut de Mataró, aquell que hi havia en un vell casalot de la plaça de Cuba. Vam gaudir de la fortuna de tenir com a mestres a l’Alexandre Satorras i a l’Angeleta Ferrer, dues velles glòries de la pedagogia catalana. Ambdós procedien del prestigiós Institut Escola de la Generalitat Republicana. L’Angeleta Ferrer era la filla única de la reconeguda pedagoga Rosa Sensat; l’Alexandre Satorras, el seu marit, era d’origen mataroní. Havia nascut a la Plaça de Santa Maria.
El Dr. Antoni Ribas sempre ha destacat per la seva erudició. A l’institut ja li dèiem “l’eminència”. Mentre la resta de nois no pensàvem en altra cosa que no fos la gresca, jugar a pilota o les faldilles, ell ja destacava per tenir les aficions més inversemblants. Entre altres coses era un expert en fotografia i en microscòpia. S’havia inventat un enginy que li permetia acoblar la cambra fotogràfica al visor del microscopi, amb la qual cosa podia retratar les minúscules amebes, vorticel·les i paramecis que obtenia de les aigües estancades d’una bassa. Aquestes fotos, després les comentava a la classe de ciències naturals que impartia l’Angeleta Ferrer. Tots quedàvem bocabadats.
En aquells anys, la seva capacitat de treball ja era extraordinària. Compaginava els seus estudis amb la feina d’impartir classes particulars a alumnes de cursos inferiors al menjador de casa seva. Treball que realitzava els vespres i sobretot durant els mesos d’estiu. Tot i així, encara tenia temps d’anar a cultivar un hortet que havia semblat en un petit terreny que el seu pare tenia al camí de la geganta. L’agricultura sempre ha estat una de les seves grans passions.
Com ja he escrit alguna altra vegada, des d’aquells anys d’adolescència, sovint, quan em trobo amb l’Antoni m’hi apropo, l’ensumo intensament i li dic: “Ho faig per veure si m’encomanes una mica de la teva saviesa i de la teva capacitat de treball”. Però, en aquest sentit, mai no he tingut sort.
Acabats els estudis de secundària, ambdós ens vam matricular a la carrera de medicina, i un cop finalitzada vam entrar, també junts, com a Metges Interns i Residents a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Ell hi va fer l’especialitat de Neurocirurgia i un servidor la de Cirurgia General.
L’Antoni ha estat i segueix sent un metge extraordinari. S’ha dedicat preferentment a la Medicina Interna i a la Neurologia i com a conseqüència d’aquestes dues especialitzacions ha esdevingut, potser sense proposar-s’ho, un afamat geriatra. Ha sabut combinar aquell savoir faire dels antics metges de capçalera amb l’eficiència dels moderns especialistes.
Per la seva consulta ha passat, en algun moment o altre, gairebé tota la ciutat. És el metge de capçalera de tothom. A Mataró no és difícil sentir a dir: al doctor Ribas jo li dec la vida. No cal que us digui que l’Antoni és des de sempre el meu metge de capçalera i el de tota la meva família ■