El Centre de Residus del Maresme rep més de 220.000 tones provinents del contenidor gris, xifra cinc vegades superior a la normal.
El ritme de vida actual i l’evolució dels nostres hàbits de consum com a societat ens han portat a generar cada cop més i més residus. Menjar congelat, productes en bosses de plàstic, safates per posar les verdures, vidres, brics, llaunes i una llarga llista de materials que seran convertits en rebuig formen part del nostre dia a dia. A les cases, a la feina, al carrer… A tot arreu i a totes hores.
Només en un any, el Centre de Residus del Maresme, instal·lació que ofereix servei a un milió de persones, rep més de 220.000 tones provinents del contenidor gris. Una quantitat que quintuplica el que realment hauria d’arribar. Hem de recordar que al contenidor gris només hi haurien de tenir cabuda tots aquells residus que no es podran reciclar, com ara burilles, bolquers, roba trencada, articles higiènics, joguines o ceràmiques.
Un mal ús del contenidor
Al Centre de Residus del Maresme hi arriba tota la fracció resta del Maresme i del Vallès Oriental. Per tant, tots els residus que es dipositen als contenidors grisos de les dues comarques van a parar al centre. Allà hi ha una nau de pretractament mecànic on es recuperen tots els materials susceptibles de ser reciclats de la fracció resta, complementant la tasca que es fa des de les llars.
De tot el residu que entra com a fracció resta se’n recupera més d’un 10%. En la majoria dels casos es tracta d’envasos de plàstic, metalls, cartró i vidre, entre d’altres. De les 220.000 tones anuals que arriben al centre, un 35% se separa com a matèria orgànica per ser tractada mitjançant els processos biològics en la mateixa instal·lació. Finalment, el 55% és la fracció rebuig que passarà a ser valoritzada energèticament. Això vol dir que aquell residu que realment no pot ser reciclat passa a ser utilitzat per generar energia que pot tenir forma de vapor, electricitat o aigua calenta.
Encara que des de les instal·lacions del Maresme es du a terme una gran tasca de recuperació de materials, idealment un el Centre de Residus no hauria de rebre aquesta quantitat de tones procedents del contenidor gris. Un reciclatge conscient i correcte per part de les persones faria que la fracció resta que arribés al centre no hagués de passar per tota la tasca prèvia de recuperació que es fa actualment, amb la despesa que comporta ■
