Viure és decidir i apostar; triar camins arriscats que t’omplen de passió i energia. Escoltar-se a un mateix; no enganyar-se ni exercir els rols socialment establerts com a correctes. Francisca Cárcamo va néixer a Santiago de Xile fa 33 anys, però des del 2014 va emprendre una nova vida sota el pseudònim de Panchulei per dedicar-se professionalment a les seves passions: el còmic i la il·lustració. Ha viatjat per mig món treballant per editorials, festivals artístics i ens governamentals i l’amor l’ha dut a establir-se a Mataró.
“El còmic i la il·lustració són les formes a través de les quals vaig decidir viure. És el lloc on focalitzo totes les meves forces, habilitats i reflexions”, assegura Panchulei. El sobrenom li van posar quan anava a l’escola a Santiago i ella el va voler adoptar quan va decidir deixar enrere la seva professió anterior: enginyera mecànica. “De nena m’encantava l’animació i pintar, però vaig acabar fent carrera en el món de la mineria. Concretament a l’àrea mecànica. Durant el dia treballava sobre el terreny i en una oficina, però tot el meu temps lliure el dedicava a l’art”, ens revela. Així ho va fer durant 7 llargs anys (2007-2014), fins que “l’estrès” i “la depressió” van convertir-se en la gran “empenta” per canviar de professió.
“Vaig obrir una llibreria i una editorial a Santiago de Xile durant tres anys. Això va ser la flama definitiva que em va fer veure que m’havia de dedicar al món del còmic i la il·lustració”, destaca la nostra protagonista. Dit i fet: Panchulei va cursar postgraus en Il·lustració, Gestió Editorial, Edició, Il·lustració creativa i Disseny editorial per convertir-se en la il·lustradora que és avui: una autèntica bomba de talent i constància.
Experimentar amb la narrativa i els materials que utilitza a l’hora de crear l’omplen de joia, igual que el fet de poder viatjar per ampliar la perspectiva i la riquesa de la seva mirada com a artista. Si hi ha una cosa que defineix Panchulei, però, és la “dedicació”. A través del seu esforç, l’artista xilena sospira poder contribuir a “obrir les ments de la gent d’occident perquè tothom es pugui meravellar de la cultura llatinoamericana”. “No importa si les persones tenen un origen, color de pell, formes de sentir o de viure diferents. Totes pereixen ser conegudes, respectades i tractades amb dignitat”, reivindica la creadora de Santiago de Xile ■
Treballar el talent
Si en alguna cosa creu la nostra protagonista d’avui és en treballar el talent. Francisca Cárcamo fuig de la concepció “d’artista com a ésser diví” que la societat a vegades s’encarrega de construir. “Ens pensem que els artistes són figures d’un talent i d’idees genials, però no sempre és així. Hi ha espurnes d’inspiració i creativitat que, si no s’aterren amb feina i dedicació, es perden en l’aire”, apunta l’artista xilena. Panchulei ho aposta tot a la feina diària; a la suor de cada jornada. “Pots destacar davant d’altres persones, però de res et serveix si no treballes. Et quedes en això; en mitologia del talent. Els bons atributs que no s’exploten amb constància, es perden”, afegeix la il·lustradora de Santiago ■
De Xile a Iluro
Panchulei viu feliç a Mataró; hi ha trobat un espai de tranquil·litat on créixer professionalment. La xilena veu la nostra ciutat com un municipi “molt divers”, que “té de tot”, compta amb el “tresor de la proximitat del mar” i que “culturalment encara es podria explotar molt més”. Malgrat ser ja una membre més de la nostra Iluro, Francisca Cárcamo mai perd de vista els orígens. Parlar de Xile li va bategar el cor. “És un país meravellós. Té una força de resistència enorme, que ha passat de generació en generació. El fort model neoliberal que es va implantar a la dictadura ha dut, en els últims 15 anys, al sorgiment de moviments socials molt potents. Xile és un país ric on manquen molts drets socials”, relata la nostra protagonista.
Panchulei sent dolor quan veu “com un poble amb talent, creativitat, passió i bons sentiments es veu exposat a aquestes desigualtats”. Tanmateix, l’artista afirma que Xile és un món per descobrir i projecta un futur on el país “es doni més a conèixer arreu del món”. ‘A què es deu la fortalesa dels xilens i les xilenes a l’hora de protestar contra el poder?’, li preguntem a l’entrevistada. Ella ens contesta de forma molt clara: “Tenim una força interior que procedeix dels nostres avantpassats. Ells ja tenien una relació en societat molt diferent de la que es va imposar amb el colonialisme. A Xile hi ha un ADN per organitzar-se i per estar junts en comunitat. Portem la reinvenció a la sang. Crec que aquesta és part de la màgia que té estar en harmonia amb l’entorn i amb la resta de ciutadans ■
Apunts
UN OBJECTIU: MOSTRAR LA RIQUESA DEL MÓN PERIFÈRIC I LES SEVES CULTURES A TRAVÉS DEL CÒMIC.
UN VIATGE: ASSISTIR AL FESTIVAL DE LA BANDE DESSINÉE D’ANGOULÊME, A FRANÇA. EM VA CANVIAR LA VIDA.
UNA LLIÇÓ: LA DIVERSITAT ÉS RIQUESA, SEMPRE.
UNA PASSIÓ: EL CÒMIC, EN TOTES LES SEVES FORMES, COLORS I EXPRESSIONS.