Avui recordem la figura d’en Manuel Cuyàs, tres anys després de la seva mort. El millor observador i cronista costumista que ha tingut mai Mataró
La secció ‘Personal’ de la Revista Iluro està dedicada a relatar la història de vida de diferents persones, personalitats i personatges interessants de Mataró. En l’edició d’aquest mes de juny ens hem pres la llicència de fer quelcom diferent. Un ‘Personal’ pòstum. Per què? Us preguntareu. Doncs simplement perquè creiem que, de tant en tant, està bé recordar aquelles persones que han deixat empremta a la nostra ciutat; que han passejat la bandera del ‘mataronisme’ amb orgull i que han aixecat el més difícil de tots els edificis: el del llegat. Fa 3 anys de la mort d’en Manuel Cuyàs. Sí, ja en fa tres! El temps avança més ràpid que les bales d’una guerra, i per això mateix creiem positiu fer una aturada a port, respirar, observar d’on venim i dir: Cuyàs, et seguim recordant i et seguim pillant! Un mestre dels bons consells, enamorat de les patates fregides i de les converses intel·ligents, a en Manuel se’l recordarà sempre a Mataró pel seu ritual d’observador murri. Assegut al Bar Iluro, amb el seu cafè i aigua amb gas de rigor. Amb això i un diari, en Cuyàs en tenia prou per convertir la seva cadira del bar en una mina d’articles i notícies. Llegia el diari, observava els veïns i veïnes de Mataró passar i vinculava les situacions quotidianes amb elements de més pes global. Després d’observar, pujava cap a casa i fluïa per redactar articles que gairebé li brotaven sols de les mans. Feia un periodisme de les coses senzilles, tot i ser un gran especialista a l’hora d’explicar el Mataró del restabliment de la democràcia. Tant en podia parlar de la desaparició del xurrer, com de la Missa de les Santes, com d’una cabina telefònica que uns brètols es dedicaven a destrossar dia sí i dia també. Sempre amb la canya a punt, com el més murri dels davanters i amb pura ironia com a segell ■
Mataroní pels quatre cantons
En Manuel era mataroní pels quatre cantons, i en presumia, fins i tot fent referència al tamany del seu crani i al malnom de ‘Capgrossos’ amb el qual es coneix als habitants de Mataró. Com a curiositat, dir que en els seus inicis a El Punt, va començar a signar els seus articles com a Emmanuel Cuyàs. Companys seus de l’època diuen que ho feia per diferenciar-se del seu pare, el gran dibuixant Manuel Cuyàs. A El Punt, de seguida es va convertir en un ‘mestre de vida’ per a molts joves periodistes. Era un xerraire inesgotable i, sobretot, tenia la capacitat d’explicar les coses sempre diferent de la resta. Especialista a portar la contrària, en Cuyàs també era un apassionat del cinema. La seva infantesa va transcórrer, en gran part, en una butaca veient pel·lícules. Ho sabia gairebé tot de Hollywood i de la seva idealitzada Audrey Hepburn. A mi, personalment, hi ha una referència que em sembla mort encertada sobre en Cuyàs, a l’hora de definir-lo com a autor, cronista i periodista. Alguns companys de la premsa li deien el Julio Camba català, per la seva increïble capacitat de fer un article sobre l’element més insignificant. El que l’importava era usar la llengua amb llibertat, precisió i harmonia. El seu sentit de l’humor li permetia no prendre’s massa seriosament ell mateix i posar un cert distanciament amb els pronunciaments precipitats i categòrics tan freqüents en l’ofici de periodista. Volem que aquestes línies serveixin de record i per reivindicar la seva figura. En Cuyàs sempre serà present a Mataró, i no per la famosa pintada de ‘Cuyàs pillaràs’ que en el seu dia va aparèixer al carrer Sant Josep. Als lectors, en Manuel ens va fer la vida agradable i, sobretot, ens va ensenyar a descobrir com la curiositat és un element innegociable cap a la felicitat plena ■
Un narrador versàtil
Cuyàs fou cofundador del setmanari ‘El Maresme’ (1977-82) i de la revista ‘Mataró Escrit’ (1986-94). Va començar a col·laborar al Punt Diari el 1987 com a articulista d’opinió i en va ser un columnista de referència. Tenia un estil molt personal, ja que acostumava a començar les columnes amb una vivència personal, que li feia de falca per a tractar un tema més general. Quan el Punt del Maresme va aparèixer, el 2 de febrer de 1995, va esdevenir-ne el director editorial. També va treballar de gestor cultural a l’Ajuntament de Mataró i a l’Olimpíada Cultural. El 2001 va ser designat director de l’edició Catalunya del Punt. Com a escriptor, en Cuyàs va publicar una desena de llibres, alguns dels quals van ser traduïts en múltiples llengües. Una de les seves obres més llegides han estat les memòries del president Jordi Pujol i ‘El nét del pirata’, una autobiografia que parlava de la seva infantesa i s’acabava amb el final de la dictadura franquista. El seu èxit com a autor el va dur a publicar una antologia d’articles que va titular ‘Enamorats de l’Audrey Hepburn’, amb evocacions de caràcter costumista, referint-se a la gastronomia, les festes populars, el cinema, els viatges, l’ideari femení… ■
