L’exposició, que romandrà oberta fins al 21 de setembre, presenta obres de sis dones i dotze homes, de diverses generacions -d’entre 35 i 84 anys-, que treballen amb tècniques molt diferents
La Nau Gaudí acull la quinzena exposició de la Col.lecció Bassat i tanca el cicle dedicat a obres del segle XXI en una de les mostres més heterogènies mai presentades fins ara. S’exposaran les obres més recentment adquirides per la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, que juntament amb l’Ajuntament de Mataró, formen el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró.
L’any 2025 comença amb la tercera i última exposició dedicada a obres del segle XXI del fons de la Col.lecció Bassat. Es presenta un recull de 46 obres figuratives de 18 artistes en una de les mostres més heterogènies presentades a la Nau Gaudí, on el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, porta a terme la seva programació expositiva.
Els artistes representats són: Hugo Alonso (Sòria, 1981); Mariana Álvarez (Badajoz,1963); Francesc Artigau (Barcelona, 1940); Diego Benéitez (Zamora, 1986); Jesús Bordas (Montcada i Reixac, 1969); Marisa Cruz (Madrid, 1947); Mònica Dixon (Camden, Nova Jersey, EUA, 1971); Marta Fàbregas (Barcelona, 1974); Pep Guerrero (Port de Sóller, 1966); Ricard Jordà (Mataró, 1945); Didier Lourenço (Premià de Mar, 1968 – 2023); Mrs. Toolip (Auckland, Nova Zelanda, 1990 ); Perecoll (Mataró, 1948); Jordi Prat Pons (Mataró, 1965); Chamo San (Barcelona, 1987); Roger Sanguino (Maracay, Veneçuela,1968); Isidora Villarino (Santiago de Xile,1986); i Miguel Zapata (Conca, 1940- Madrid,2014).
L’exposició, que romandrà oberta fins al 21 de setembre, presenta obres de sis dones i dotze homes, de diverses generacions -d’entre 35 i 84 anys-, que treballen amb tècniques molt diferents, i interpreten la realitat també de manera molt diversa. La procedència dels artistes també és variada: Mrs. Toolip és nova zelandesa; Roger Sanguino, veneçolà; Isidora Villarino, xilena; altres provenen de diferents parts de la geografia espanyola i alguns són mataronins com en Ricard Jordà, Perecoll o Jordi Prat Pons.
D’acord amb la comissària de l’exposició i Directora del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, Núria Poch, alguns dels artistes “pinten tal com entenem l’acció de pintar”, com Hugo Alonso, Francesc Artigau, Diego Benéitez, Jesús Bordas, Mònica Dixon, Pep Guerrero, Didier Lourenço, Chamo San o Mrs. Toolip.
Altres pinten incorporant, com un tot, el paper i la matèria, com en Jordi Prat Pons i en Miguel Zapata. I alguns més utilitzen el collage, molt present en les pintures d’en Roger Sanguino o d’en Ricard Jordà, qui fins i tot incorpora objectes a la seva obra. Isidora Villarino “dibuixa com si pintés” i Chamo San o Hugo Alonso “pinten com si dibuixessin” si bé en el cas d’aquest últim, les seves obres semblen gairebé fotografies. També trobem la incorporació de la fotografia i d’elements de collages a les obres de Mariana Álvarez, Marisa Cruz i Marta Fàbregas.
D’altra banda , Perecoll, “amb la seva pintura negre sobre negre aconsegueix visualitzar el moviment” mentre que Diego Benéitez i Jesús Bordas “ens apropen a la fina línia entre la figuració i l’abstracció”.
La inspiració en obres d’art clàssiques
Des de l’estil figuratiu, la mostra també ofereix exemples d’inspiració en d’obres d’art clàssiques, que ens porten a fer un viatge en el temps, com és el cas de les pintures de Pep Guerrero, Jordi Prat Pons, Miguel Zapata, Marisa Cruz i Perecoll.
La Marisa Cruz s’inspira en el Retrat d’una dama (c.1465, Galeria Nacional, Washington), del pintor flamenc Rogier van der Weyden, per a una obra sense títol del 2017 que podem apreciar aquí al costat. Una altra pintura sense títol del 2003, en aquest cas d’en Pep Guerrero, ens porta a La belle ferronière de Leonardo Da Vinci (1490-1495 – Museu del Louvre, París); i Esopo i Starring (Menipo) del 2011 d’en Jordi Prats, ens
recorden els olis del mateix títol –Esopo i Menino- de Velázquez (c. 1638, El Prado, Madrid). Perecoll també troba inspiració en obres clàssiques, com és el cas del Retrat de Rubens Maria de Mèdici, exposat a El Prado a Madrid, i que ressona a la seva obra Manola, del 2014. Menys evident potser però igualment procedent és recordar les obres Papa Inocenci X, també d’en Velàzquez (1650, Galeria Doria Pamphili, Roma) i Sreaming Popes, de Francis Bacon (1953, Art Center, Des Moines, Iowa, EUA) quan admirem l’obra Estudi preparatori de l’obra Papa Fernando Niza de Guevara, del 2006 d’en Zapata.
En definitiva, l’exposició que tanca el cicle mostra “la vigència de la interpretació de realitats externes i concretes al segle XXI, i com de diverses i confluents són les maneres d’arribar-hi.”
La Col.lecció Bassat ha presentat el segle en tres exposicions que han ofert una visió de conjunt amb una selecció d’obres figuratives i abstractes -144 obres de 46 artistes d’entre les més de 700 d’aquest període reunides pel col·leccionista Lluís Bassat en aquests últims anys.
Segons ell mateix “es tracta dels quadres més contemporanis de la nostra col·lecció, realitzats per artistes de tota la vida i per altres més joves que s’estan obrint pas”. Bassat ha comentat també que “durant molts anys, la meva dona Carmen i jo ens hem plantejat si ens agradava més l’art abstracte que el figuratiu. I encara no en tenim una resposta. (…) Tanmateix, analitzant les obres que hem comprat del segle XXI, n’apareixen més de figuratives que d’abstractes. Això coincideix amb l’opinió d’alguns crítics que diuen que l’informalisme, que va ser preponderant durant els anys 50 i 60 del darrer segle, està deixant pas a una nova figuració al segle XXI.”
Moltes de les obres que formen part d’aquesta mostra no s’havien exposat abans i algunes son d’adquisició molt recent, com les d’en Chamo San, l’artista que va fer el cartell per a les festes de La Mercè de Barcelona de l’any 2023, i que presenta tres obres en aquesta exposició.
L’Alcalde de Mataró, David Bote, qui inaugurarà formalment l’exposició aquest vespre a la Nau, ha destacat com a “exemple de col·laboració públic-privada”, els més de catorze anys “d’activitat i treball entre l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carmen i Lluís Bassat a través del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró”, i ha subratllat “la voluntat de continuar donant sentit a la nostra tasca i objectius, que són l’exhibició i la interpretació educativa de l’art contemporani.”
