Entrevistem a un dels geganters portadors de la Família Robafaves i campaner de Santa Maria. Santero declarat i enamorat de la Festa Major
El convidat d’avui a la secció ‘Personal’ és, de ben segur, una de les persones més implicades en l’organització i execució dels actes i esdeveniments de Les Santes. Al costat dels seus companys de colla i dels seus amics campaners, l’Eudald Serra fa molts anys que passeja la Família Robafaves per tot Mataró i toca les campanes de Santa Maria. “Aquestes Santes seran les número 30 fent gegants”, ens revela. L’Eudald, com molts nens i nenes de Mataró, de petit solia jugar a ser en Robafaves. “Tot i que a l’inici de la meva infantesa no vaig viure massa Les Santes, els gegants sempre m’havien cridat l’atenció”, assegura el nostre protagonista. Amb exactitud i precisa memòria, l’Eudald Serra recorda exactament la data del seu debut a la Família Robafaves. “Va ser el 25 de juliol de 1994, a l’Anada a la Crida”.
Des d’aquell episodi, Serra ha portat les quatre figures del ‘clan’ geganter més famós del Maresme. A casa seva comparteixen aquesta passió per la cultura popular, doncs la seva parella també forma part de la colla. “La Bea també és portadora. Vivim les colles des de dins, ja siguin gegants, diables, bèsties de foc… I tant a Mataró com a Granollers”, ens explica l’Eudald. A banda de portar gegants i d’exercir de campaner de Santa Maria, el nostre protagonista també és un gran estudiós de la festa major. “M’agrada entendre la branca cultural de la festa, els costums més antics, els orígens dels actes, qui s’hi va implicar… Enguany celebrem els 40 anys del Desvetllament Bellugós i és interessant conèixer com es va dissenyar. Tot aquest món m’apassiona”, ens comparteix el geganter.
Una festa diferent
Durant la conversa mantinguda amb l’Eudald li preguntem el motiu pel qual Les Santes han acabat sent una festivitat tan especial. “Jo penso que a Mataró tenim la sort de fer les coses una mica diferents de la resta. Aquest fet, crec converteix la nostra Festa Major en la millor del món; la més única. Això, que sembla tan pedant, d’alguna manera ens serveix per autoreafirmar-nos com a població. Per transmetre a l’exterior que som capaços de fer una cosa molt ben feta”, destaca en primera instància. “Si us hi fixeu, a Mataró no tenim missa, fem l’Ofici; no tenim passacarrers, fem la Desfilada; no hi ha pregó, hi ha la Crida. El mateix passa amb el correfoc i l’Escapada a Negre Nit i amb la Postal de Gegants. Fem les coses des d’un altre punt de vista, buscant ser diferents. Ni millors ni pitjors, però sí que únics”, afegeix a continuació l’Eudald. Com a geganter, pel nostre protagonista és un honor poder participar en una Festa Major on “els gegants es desvetllen a la nit per sortir de marxa i ho fan sense perdre la seva dignitat”. D’altra banda, Serra valora amb molta estima “l’afecte i l’amor que la població de Mataró té per les figures, sobretot per en Robafaves”. “Aquesta connexió entre els mataronins i mataronines i les figures ens fa ser únics”, assegura.
Malalts de passió
“A la colla som uns malalts dels gegants i Les Santes”, afirma l’Eudald. Segons ens explica el nostre convidat, la colla es reuneix “tots els dijous, a excepció del dijous Sant”. “Al voltant d’una taula comencem a xerrar de tot, de gegants també”, relata Serra. El sentiment de compromís i d’estima cap a la colla i la Festa Major fa menys feixuga tota la feina de preparació i assajos que cal executar abans que els gegants surtin al carrer per Santes. “És una feina de mesos, tant d’organització dels actes amb la resta de colles i l’Ajuntament, com per assajar i fer el manteniment dels gegants. Aquestes Santes, per exemple, en Robafaves i la geganta estrenaran casc i corona. A nosaltres ens agrada fer bé les coses i tenir una bona actuació els dies de festa, perquè la gent de Mataró hi entén de gegants. I sabem que ens miren amb lupa. N’hi ha que miren més els nostres peus que els gegants per veure si fem bé els balls”, ens exposa l’Eudald Serra.
A banda de la Família Robafaves, l’altra gran branca d’implicació de l’Eudald a Les Santes són les campanes de Santa Maria. Serra és campaner des del 2005, quan de la mà d’en Lluís Hugas va començar a donar un cop de mà al campanar. “Em fascinava com els campaners aconseguien sincronitzar els sons. Les campanes són un motor de transmissió d’informació i m’agrada mantenir viva aquesta tradició. Potser ara ja no hem d’informar de l’atac de pirates i d’un foc, però quan ens visita el bisbe seguim tocant!”, transmet l’Eudald amb passió.
